diumenge, 15 de novembre del 2009

La caixa de l'àvia Ana Maria


Fa ja uns mesos que volia penjar aquesta entrada...


Aquesta foto té tota una història que avui us explicaré. Fa uns anys la nostra àvia Ana Maria d'Almaciles ens va regalar aquesta caixa (bé igual que aquesta però sense decorar). I tot té la seva història, als pobles abans no feien servir armaris sinò arques, que eren com unes grans caixes de fusta o baúls on hi guardaven la roba, les mantes,... Fa uns anys la nostra àvia ens va voler regalar una reproducció en petit d'una arca a cada neta per què la féssim servir de joier o del què més ens agradés a nosaltres.


Jo vaig tenir-la molt de temps guardada per poder-la fer servir a la meva futura llar. Ara que ja estava instal·lada a casa meva amb en Jordi des d'un temps, vaig decidir que n'havia de fer alguna cosa amb aquesta caixa tan bonica! I vaig decidir decorar-la, però com...?¿ No ho sabia pas!


Per això vaig decidir anar a la botiga U3U del carrer Muntaner, 131 a fer uns tallers. En tres sessions i una mica de feina a casa aquí teniu el resultat.


Primer vaig aplicar-hi una capa de pintura blanca, posteriorment una capa de pintura verda amb una barreja especial que feia la pintura més espessa. Posteriorment i després de pulir la capsa amb espart vam procedir al decoupage. El decoupage és una tècnica que consisteix en folrar una superfície amb paper, ja sigui paper especial com per exemple mocadors o tovallons. En aquest cas vaig fer servir paper de decoupage que vaig trobar a la botiga Cromatismes de Gràcia. Doncs bé un cop retallats els àngelets i enganxats amb la barreja del dècoupage. Vam envernissar la peça amb un preparat de dos pots, un servia per envernissar i l'altre per craquelar (esquerdar la pintura i el paper). Posteriorment vaig aplicar una pintura fosca que li va resaltar aquestes escletxes i li va donar un aspecte d'envellit.


I aquí teniu el resultat!! Per mi és una de les obres d'art més maques que he fet i de la qual em sento molt satisfeta i espero que la meva àvia també n'hagués estat feliç d'haver-la pogut veure.


I ara la tinc a la meva còmoda i la veig cada dia i m'enrecordo de moltes coses...